Comparteix

Tradueïx

27 de juny 2013

Les comèdies romàntiques

Una creença molt estesa en la nostra societat és que el cromosoma femení inclou la passió cap a les comèdies romàntiques. Dic creença perquè ve a ser el mateix que dir que tots els homes són infidels per naturalesa, una generalització totalment banal.

Imatge treta de http://blog.nuffnang.com.sg

Podria criticar la imatge de la dona que es crea en aquestes comèdies molts cops: superficial, antinatural, estúpida, innocent, vestida de rosa... Però aquest no és el tema (tot i que ja ho he amollat); la qüestió és educativa, homes i dones creem la nostra identitat des de la infantesa i desenvolupem una sèrie de preferències. No és ni bo, ni dolent, simplement és. Però evidentment mataré el proper que em digui: "Tu què, eh? Comèdies romàntiques, no?".

Informe que no sóc l'única dona que DETESTA la pel·lícula Titanic, tot i no ser una comèdia precisament: la història d'amor no em sembla creïble, des de quan una rica imponent amb preciosos vestits i bellesa nòrdica abandona la seva comoditat per un home que acaba de conèixer? Sí, he citat aquesta perquè és el prototip per excel·lència.

La meva pel·lícula preferida és The Godfather, la melodia del meu mòbil porta la seva BSO; també incloc Braveheart i Good bye, Lenin!. En quant a sèries de televisió aquí en casa, juntament a les meves companyes de pis, el que ens va és Game of Thrones, True Blood, Orphan Black i Homeland. Us recomano sobretot aquestes sèries si sou amants de la luxúria, l'acció, les sorpreses i la intriga.

Les generalitzacions són odioses. Igual que no podem clavar tothom al mateix sac, tampoc podem suposar que les persones que miren comèdies romàntiques són estúpides. Cada un ha d'escollir el que li agrada, i fins i tot les ments més brillants necessiten descansar les neurones de tant en tant.



Sigueu bons i compartiu els vostres interessos per crear noves entrades! Fins prompte, neuròtics i neuròtiques!

10 comentaris:

  1. De comèdies romàntiques se'n salva alguna de cada moltes, però no perdo l'esperança i alguna de tan en tan cau.

    PD: Posar al mateix sac la normalilla True Blood que Game of Thrones i Homeland ho trobo gairebé ofensiu. Sobre Orphan Black prefereixo no opinar encara perquè es massa recent i li falta rodatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Precisament, jo no he dit en cap cas que tinguin la mateixa qualitat aquestes sèries que he citat, sinó que som les que veiem a casa i que no encaixen en el gènere comèdia romàntica.

      Elimina
  2. Good bye, Lenin! em va agradar moltíssim, és una de les meves preferides. I una altra que hi surt el Daniel Brühl, Los educadores! També és veritat que de petita tenia tirada a les pel·lícules romàntiques, buscava un príncep que m'alliberés, com el Richard Gere a Pretty Woman. Mai no va arribar, perquè qui s'havia d'alliberar era jo. He anat creixent i els gustos han anat canviant, però reconec que de tant en tant encara em ve de gust un drama morràntic que em retorna als orígens.

    Petons neuròtics :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, "Pretty Woman" a mi sí m'agrada, precisament perquè és ella qui el rescata a ell!

      Hi ha drames romàntics que són sublims i han de ser tractats com a tal; la varietat és quelcom desitjable sinó ens trobaríem davant un món realment avorrit.

      Altre petó per tu, Sílvia!

      Elimina
  3. Doncs la veritat, xata
    T'imagino amb un vestidet de color rosa ben ajustadet i amb sabates vermelles amb un bon taló i, creu-me, tant me fot el tipus de pelis que vagis a veure, que jo t'invito a sopar segur.
    A banda d'això (que no està de més deixar les coses clares) jo sóc del tipus d'espectador que s'interessen per les bones pelis, més enllà del seu gènere. És cert que hi ha gèneres que t'interessen més que altres, però sempre, per damunt de tot, està la qualitat del producte. Una història romàntica, original i ben explicada, pot estar molt bé. Digo!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'entenc perfectament, Gregori!

      Per altra banda, mai em veuries amb un vestit rosa! En tot el meu armari només hi ha una brusa rosa, i perquè és rosa pal, que ja no sembla ni rosa! No és un color que em cridi especialment, per vestir el que més m'agraden són els colors neutres com el gris i el camel.

      Moltes gràcies per la teva saviesa :)

      Elimina
  4. Jo no he vist TITÀNIC.
    Bon article, tot i que no hi veig cap referència a l' IMDB

    ResponElimina
    Respostes
    1. He de reconèixer que m'agrada l'IMDB perquè sol coincidir la nota amb les meves preferències; en poques ocasions he vist una pel·lícula que m'haja agradat i que a banda fora bona, amb una nota dolenta.

      Però bé, ja que havia posat una referència de la pàgina, millor seguir amb la resta igual!

      Elimina
  5. I que le gusten los perros? No se me n'acut cap més, deu ser que se'm liqua lo cervell...

    Petons amb orxata (aviat a la vida real)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan obliguem el nostre cervell a buscar coses concretes li estem fent una bona passada... :) Les coses arriben, sense més!

      Un petó per tu també!

      Elimina