Comparteix

Tradueïx

16 de juny 2013

La primera neurosi

Ma mare, com qualsevol altra mare del món, ja tenia grans plans per mi des d'abans de nàixer: sobretot outfits i formació. Als 3 anys era quasi model infantil i anava a una acadèmia d'anglès. Mon pare, per contra, mai no ha cregut especialment en els rols de gènere (precisament perquè són creats socialment) i la notícia que el nadó que venia en camí era una nena no el va fer desistir dels seus plans: esports, el món de la cacera i la passió per un home anomenat Jacques Cousteau. De mode que als 10 anys era defensa en l'equip femení de futbol del meu col·legi, era experta en races canines i m'encantaven els taurons.


El que la gent entén com feminitat i masculinitat s'ha barrejat en ma vida des dels seus inicis, descol·locant-me en moltes ocasions amb nenes, adolescents i dones que havien estat criades de manera diferent. Amb el pas dels anys m'he trobat amb situacions curioses que han incrementat el meu interès en el món femení, no de casualitat m'estic especialitzant professionalment en l'àmbit de la dona, i per aquest motiu en aquest espai parlaré de les dones.

Si ets dona, et sentiràs identificada de tant en tant o et llançaràs les mans al cap; si ets home riuràs i comprendràs que no existeix un únic prototip de dona.

Això sí, he d'avisar que sóc extremadament sarcàstica i deixebla de l'humor negre, no és la meva intenció ofendre ningú sinó que sóc així. Espero que em seguiu acompanyant en aquesta nova etapa.

17 comentaris:

  1. jo estic segur que et seguiré....i que et diré les coses tal com les penso....Endavant valenta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pels ànims, Joan.
      Benvingut de nou!

      Elimina
  2. Totes noves etapes es produeixen per algun motiu... i sovint és positiu, així que... FELICITATS!!!

    Estaré aquí per seguir tot el que ens presentis!

    Ptons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Alba.
      Realment no hi ha un motiu determinat sinó que simplement he observat com m'estancava en l'anterior propòsit i supose que vaig apropant-me cada vegada més cap allò que vull.

      Petons bentornats.

      Elimina
  3. M`encantarà llegir-te a esta nova etapa.
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per passar-te per aquí de nou, Jordi. Encantada jo de poder llegir les teues opinions sempre que et siga possible.

      Una abraçada!

      Elimina
  4. Que fa una assessora de vides exactament. Em sona a consellera espiritual.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc Educadora Social.
      Sempre m'han buscat per consells i ajuda perquè segons ells, se'm donava bé. És una gràcia particular, més aviat, un ganxo en la biografia :)

      Ho he fet la meva feina.
      Gràcies per haver-te passat!

      Elimina
  5. T'avise: no simpatitze amb el sexisme, ja siga el clàssic masclisme o el nou femellisme (o feminazisme).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc feminista convençuda des de fa anys, ja que preguntes; però t'has equivocat de vessant perquè no pretenc fer cap apologia del sexe sinó parlar de diferents visions femenines al voltant de diferents temes.

      Si et fa, ja et passaràs.

      Elimina
  6. M'agrada parlar i escriure de dones, m'apunto a la nova aventura ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, bonica!
      M'alegra que així sigui i que una escriptora tan genial com tu em dediqui un bocí de temps!

      Abraçades fortes!

      Elimina
  7. Tu pots amb tot el que et proposes...! Ànim amb eixa novel·la, esperante estic! A mi també em va passar algo paregut al que contes però al contrari, món pare de xiquetet volia que jugara al futbol i vore partits, però jo anava per altre camí. :P

    J

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què graciós el meu J.! :)

      Veus, cada un ha de trobar el que li agrada sigui el que sigui, i viure feliç perquè li motiva, això és el més important.

      Gràcies per escriure'm,
      des de la distància!

      Elimina
  8. Bé, la veritat és que sempre he sabut que eres una neuròtica (entre nosaltres ens reconeixem fàcilment)Només faltava que sortissis de l'armari. Em diverteix aquest etern debat sobre la guerra de sexes i les diferències i tot això...
    De què parlaríem si no, entre polvo i polvo?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que la guerra de sexes, són diferents visions femenines al voltant de distints temes! Vull trencar l'estereotip que totes les dones són iguals perquè no és cert.

      No pretenc iniciar una guerra entre sexes, més aviat apropar-nos per minvar la incomprensió i les separacions a les quals ens ha portat aquest sistema... En la mesura del possible, clar!

      Gràcies, amic neuròtic!

      Elimina
  9. Homes i dones, etern debat! i penjar etiquetes deport nacional :-( Voto per ser autèntics i per complementar-nos i enriquir-nos.

    ResponElimina