Errades a l'hora de buscar feina

Fa res que he començat el meu camí en el sector dels Recursos Humans, dins dels àmbits d'acollida i selecció. En aquests mesos he observat errades que semblen lògiques o potser no tant, perquè veig que la majoria les fa. M'he decidit a fer una llista de les errades més típiques per si li pot resultar útil a algú:

1. El CURRÍCULUM ha de contenir (per aquest ordre) els següents continguts: dades personals amb fotografia, experiència professional, formació, idiomes, formació complementària i altres dades d'interès. Si us plau, res de lletres originals i en colorets com el blau cel. Ah, i no ens interessa l'estat civil de ningú, som al S. XXI.

Evidentment no ha de contenir faltes d'ortografia i s'ha de redactar esquemàticament, no en primera persona. Tot ha d'estar indicat amb la data, l'empresa i/o institució i les funcions realitzades. Si l'experiència és variada s'ha de separar per sectors i SEMPRE en ordre cronològic invers. 

No és adequat fer un currículum de 5 pàgines, si l'experiència és extensa s'ha de triar entre allò més recent. Es poden especificar les competències en "ALTRES DADES D'INTERÈS", però MAI s'han de posar descripcions com "Bona presència".

2. En una AUTOCANDIDATURA mai s'ha d'anar acompanyat per amics o antics companys de feina o estudis: potser hi ha competència directa i no queda gens madur. 

S'han d'evitar, costi el que costi, les postures còmodes (com si es prengués una cervesa al bar), la poca vocalització i tant el parlar pels colzes com contestar amb "sí" i "no" exclusivament. S'ha de parar atenció i escoltar activament a l'entrevistador.

La imatge és important, i em refereixo a mantenir una higiene necessària, no a tenir un cos escultural.

3. A l'ENTREVISTA DE FEINA és igual de lleig arribar tard, com arribar quinze minuts abans o fins i tot mitja hora. Amb cinc minuts abans és més que suficientment elegant. Si t'han demanat de portar algun document extra, s'ha de fer, sense posar cap excusa. Tampoc no és gaire útil mentir, la mentida té la cama molt curta i en ocasions és fàcilment observable en el llenguatge corporal.

Sempre s'ha d'adequar el vestuari al lloc de treball al qual s'opta; potser també és perjudicial per elles anar massa maquillades i per ells posar-se una corbata. S'ha de parar atenció a l'entorn on es treballarà i cal informar-se sobre els valors de l'empresa.

També es important enfocar els punts febles de manera positiva, mostrant capacitat d'aprenentatge i flexibilitat. Si mai et pregunten un 'defecte' i una 'virtut' no usis 'la perfecció' en ambdós sentits, no hi ha res més presumptuós.

I sobretot, sempre s'han de donar les gràcies: hi ha gent treballant per atendre't que et dediquen el seu temps.

Ens veiem prompte, neuròtics i neuròtiques.

PD.: En breu la meva primera novel·la veurà la llum.

Llei de Murphy

Primer de tot, disculpeu per la meva absència. Em vaig caure de la xarxa el dia que vaig començar a treballar (per fi). Tinc dues idees per les pròximes entrades però havia de compartir primer amb vosaltres el que tots coneixem ben bé: "La Llei de Murphy".

He estat vuit mesos buscant feina a Barcelona. Vaig perdre el compte de quantes inscripcions per internet vaig fer a partir del tercer mes. De tant en tant, em feien alguna entrevista telefònica per treballs precaris que ni tan sols estaven relacionats amb els meus estudis ni les meves inquietuds.

A finals de març em van seleccionar per treballar dins dels Recursos Humans, un àmbit que perseguia com objectiu personal. L'entrevista telefònica va anar molt bé, massa i tot, i finalment als dos dies em van dir que anés a l'entrevista personal. Honestament vaig tenir la sensació que havia anat bastant bé, per què enganyar-nos! I sí, en dos dies més em van trucar per dir-me que havia estat escollida.

Porto un mes treballant! No només això, sinó que m'encanta el que estic fent, tot el que aprenc i les meves companyes de feina amb qui la relació va més encaminada a una amistat. Em sento còmoda.

Quina és la Llei de Murphy aquí? Doncs que ahir em van trucar per telèfon i em va ser impossible contestar. Després vaig veure que tenia un correu d'una coneguda marca que em demanava que anés perquè els encantaria conèixer-me i explicar-me el lloc de treball disponible, també dins dels Recursos Humans.

He estat vuit mesos desesperada i un cop estàs dins et plouen les ofertes! M'hauria de sentir afalagada però ho trobo una injustícia. Això sí, si hagués d'escollir inicialment entre les dues no tindria cap dubte d'escollir el lloc on sóc ara.

Ens veiem en la pròxima neurosi (serà més aviat)!