La pela és la pela!

És diumenge i escric en la terrassa de ma casa. El cel de Barcelona continua nuvolat com ahir i anit mateix vaig rebre un toc d'inspiració per poder escriure l'entrada d'avui abans de posar-me a treballar en el meu llibre.

Ahir, una de les meves companyes de pis va portar a casa una amiga. Érem al saló i no sé ben bé com va derivar la conversa en que estava començant a sortir amb un xicot. Em va alarmar que el primer que va dir d'ell fos: "Tia, em va venir a recollir amb un Mercedes...". Vaig pensar que li agradaven els cotxes de gamma alta. Però seguidament va continuar amb: "És molt fort, és que apareix al Google. Clar tia, és que és futbolista". Aquí ja vaig pensar que era una interessada per la manera en la que s'expressava i que tot açò hagués sigut el primer a ressaltar d'un home.

No contenta amb aquestes dades, va seguir: "És que poses el seu nom (va posar al mòbil el seu nom per veure vídeos, nom que no diré per respecte al pobre infeliç que ha conegut aquesta pessetera) i et surt tot. Encara que jugui a tercera divisió cobra quasi 2000€ i a banda en l'altre treball guanya altres 1500. A sobre ja ve de bon bressol també".

Amb els meus pares mai no s'ha parlat de diners, és a dir, no amb aquestes ànsies i ambició. No he sabut mai què cobraven, què van guanyar quan van vendre el negoci familiar ni què han costat les coses que han comprat a excepció de la meva educació perquè jo era la part implicada. El que vull dir, és que no m'han transmès el valor de les xifres, sinó el valor de voler ser independent i autònom per tu mateix. El màxim consell de ma mare per mi ha sigut: "Que MAI no t'haja de mantenir cap home".

Amb la meva educació m'escandalitzen les converses banals sobre diners i sé diferenciar qui farà l'esforç de guanyar-los i qui basarà la seva existència en perseguir-los.

Tinc una gran amiga que durant prou de temps va estar sortint amb un futbolista, i compte, més amunt de tercera divisió. Quan m'ho va contar em va dir que era atent, treballador, que es matava per fer-la feliç. Si jo no li hagués preguntat com l'havia conegut no m'hauria dit que jugava amb el seu germà, futbolista de professió. En tot el temps que van estar junts no va haver cap menció cap al que guanyava o el que tenia.

També dubto seriosament que ella li hagués preguntat mai sobre això. 

Tingueu bon inici de setmana, neuròtics i neuròtiques.