Comparteix

Tradueïx

15 des. 2014

Els vigílies de la nit

He estat absent molt de temps per un motiu justificat, que m'ha llevat hores de son i descans si li sumem que treballo 8 hores al dia. Alguns sabíeu, perquè vaig informar per aquí, que estava treballant en la meva novel·la. Doncs aquí la tinc:



Els vigílies de la nit és la primera part del que espero que sigui una trilogia de fantasia / ciència-ficció. La història està centrada a la Barcelona actual on allò inversemblant es barreja i camufla entre la normalitat on els misteris i conspiracions són més habituals del que sembla.

M'ha fet molta il·lusió escriure aquesta obra centrada en la meva ciutat d'acollida per la inspiració que m'ha donat. A l'enllaç podreu veure la sinopsi i el pròleg. Si esteu interessats/des el podeu comprar (jo no em faré pas rica) i sinó, la difusió us l'agrairia eternament.

Moltes gràcies pel suport i per tots els comentaris que sempre feu. 



Fins la propera, neuròtics i neuròtiques (ara serà més aviat!).

2 nov. 2014

Regnat del terror

Les nenes actuals no deixen de sorprendre'm. Algunes coses són exactament com quan jo era adolescent però potser s'han incrementat en magnitud. M'arriben històries a les orelles que semblen tretes d'una pel·lícula americana d'animadores. Em recorda a una de les cançons de la meva llista de música:


Tinc dues cosines de 14 anys (també són cosines entre elles) que van a la mateixa classe i que es mouen pels mateixos llocs. Una d'elles té aires de deesa rossa d'ulls blaus, maliciosa com ella sola; l'altra és un àngel de cabells rulls castanys, infinitament dolça però perillosa quan se la provoca. Aquestes han obert una guerra entre elles que ha acabat amb baralles al mig dels passadissos de l'institut.

Com que conec a les dues i també he escoltat altres històries, puc confirmar que la rossa ha creat un regnat del terror amb altres víbores que està basat en el menyspreu cap a altres noies i la manipulació. La meva cosina castanya té bon cor i per l'empenta que té, estic segura que ha fet front a les provocacions de la primera.

És clar que no sóc objectiva en aquesta història, tinc una clara preferència i afinitat per una d'elles. He de dir en la meva defensa que en les reunions familiars la rossa sempre vol ser el centre d'atenció i fa unes mirades de malícia davant de certes situacions que sempre m'han fet venir ganes de posar-li els peus a terra. Per mi, li poden arrencar tots els pèls del cap.

El que em preocupa de tot açò és per què continuem educant les nenes per promoure aquestes situacions; jo recordo tenir les meves diferències amb altres noies però no fins arribar al punt de barallar-me amb ningú i menys encara compartint la mateixa sang.

Una d'elles ha estat criada fent-li creure que és una princesa especial i l'altra, que ha estat criada com una més, ha de patir els capricis de la primera. Injust, però tota acció genera una reacció.


Fins la propera neurosi, estimats/des.