La primera neurosi

Ma mare, com qualsevol altra mare del món, ja tenia grans plans per mi des d'abans de nàixer: sobretot outfits i formació. Als 3 anys era quasi model infantil i anava a una acadèmia d'anglès. Mon pare, per contra, mai no ha cregut especialment en els rols de gènere (precisament perquè són creats socialment) i la notícia que el nadó que venia en camí era una nena no el va fer desistir dels seus plans: esports, el món de la cacera i la passió per un home anomenat Jacques Cousteau. De mode que als 10 anys era defensa en l'equip femení de futbol del meu col·legi, era experta en races canines i m'encantaven els taurons.

El que la gent entén com feminitat i masculinitat s'ha barrejat en ma vida des dels seus inicis, descol·locant-me en moltes ocasions amb nenes, adolescents i dones que havien estat criades de manera diferent. Amb el pas dels anys m'he trobat amb situacions curioses que han incrementat el meu interès en el món femení, no de casualitat m'estic especialitzant professionalment en l'àmbit de la dona, i per aquest motiu en aquest espai parlaré de les dones.

Si ets dona, et sentiràs identificada de tant en tant o et llançaràs les mans al cap; si ets home riuràs i comprendràs que no existeix un únic prototip de dona.

Això sí, he d'avisar que sóc extremadament sarcàstica i deixebla de l'humor negre, no és la meva intenció ofendre ningú sinó que sóc així. Espero que em seguiu acompanyant en aquesta nova etapa.