Tradueïx

24/03/2014

El món sí que s'ha tornat boig

PAREU ATENCIÓ ABANS DE LA LECTURA: Aquest és el meu espai i la meva opinió argumentada. Si no us agrada, heu quedat prèviament avisats.

Resulta que pensava fer una entrada sobre les relacions obertes de parella, però això serà a la propera perquè no puc ignorar cert tema "d'actualitat": la Shakira ha gravat una versió de la mítica cançó Boig per tu. I no em penso mossegar la llengua.


Fa molts anys escoltava aquesta cantant perquè era diferent i atrevida; avui només em sembla una caricatura d'ella mateixa tenyida de rossa i comercial com qualsevol altra. I no, no m'agrada que d'un himne com aquesta cançó es faci una pantomima.

Després d'escoltar la versió només puc dir que la melodia em resulta un afegitó i que la Shakira no sap transmetre l'emoció que implica aquesta cançó, dedicada a la lluna, per la impossibilitat d'arribar a ella. No deixa de ser un missatge trist perquè podem fer l'analogia que es tracta d'un amor realment impossible. I això no es pot cantar de manera tendra, perquè tota la lletra és malenconiosa. Però tant se val per dirigir-se a un públic concret i fer diners, oi Shakira?

Ara fa 14 anys que Carles Sabater ens va deixar, però per mi Boig per tu continua estant una de les primeres cançons en català que vaig escoltar, posant-me la pell de gallina. I clar! No està bé criticar la Shakira! Sobretot si ets dona, perquè et diran que li tens enveja perquè està boníssima! Em pregunto que té a veure el físic amb el talent.

O igual no la pots criticar "perquè està cantant en català"! Collonades a part perquè per la resta del món aquest himne serà traduït per "Loca por ti".

Aquesta societat critica a artistes amb molt més talent quan fan covers d'alguns temes mítics de grans grups i per molt menys, però si ho fa la Shakira no es pot criticar perquè t'apedregaran socialment. 

Això és el que té estar casada amb un futbolista mundialment conegut, que automàticament passes a estar fora de tota crítica dolenta i t'alabaran per "difondre una llengua" només per fer una versió d'una cançó quan hi ha gent que s'ha deixat la pell fent promoció i protecció tota la seva vida SENSE COBRAR.

Jo no et compro, Shakira.



Fins la pròxima neurosi...

12/03/2014

La desviació típica de la infidelitat

Desconec si alguna vegada m'han sigut infidel, perquè la finalitat és que no et descobreixin, oi? Però he viscut, mitjançant altres dones aquest fenomen. Si fos jo, em callaria perquè la meva vida privada és meva, però hi ha persones de tots els colors i això suposa trobar-se gent que li conta qualsevol cosa a qualsevol. Una gran errada en els pobles i les ciutats petites.

Mantindré l'anonimat d'aquesta dona, és evident. El cas és que aquesta dona quan va enxampar el seu marit amb altra, us podeu imaginar el que va passar: va culpar la dona. Es una desviació típica en la nostra societat, ja que la tercera dona no és la culpable sinó la persona qui ha trencat la lleialtat. I tant fa si a qui han enganyat és una dona o un home. El culpable és qui enganya, independentment del seu sexe.

No va importar que jo li digués un cop i altre, que era el seu marit qui havia de donar explicacions; de l'altra dona podríem dir que no té ètica si no li importa posar-se al mig d'un matrimoni, però això és un altre tema diferent. Dic que no va importar que jo assenyalés el culpable perquè ella va llençar una campanya de difamació per tota la ciutat en contra de la tercera dona.

Quan ocorren aquestes coses només em ve al cap que no hi ha res més perillós que una dona masclista, perquè existeixen. Algunes dones estan disposades a posar-se una bena als ulls per no acceptar que han estat traïdes. És més fàcil pensar que una dona ha encantat un pobre home que es devia a la seva dona i la seva família. Això és una visió molt simplista dels homes, i en cap cas és certa.

Encara que tenim exemples a cabassades sobre el que arriben a dir algunes dones:



Ens veiem a la propera neurosi. Seríeu tan amables de donar-me temàtiques sobre les quals parlar?