Comparteix

Tradueïx

30 jul. 2016

Tornada

Sóc un gran desastre, no ho negaré pas. Sempre m'ha agradat pensar, sentir, escriure; el fet de plasmar en paraules el que em passa per la ment m'allibera. Però suposo que tots heu tingut en algun moment de la vostra vida la sensació que us heu deixat perdre, que tant fa el que passi, i tot allò que us agrada queda oblidat en un racó sense que se us remogui res per dins.

I així he estat, durant molt més temps del que m'hauria agradat fins que vaig reprendre de nou el camí que em feia feliç. Ha passat un any des del meu últim post i tot aquest temps es resumeix en: fer front situacions límit, plantar cara per fi, aprendre a valdre's per una mateixa, tornar a confiar en la resta, obrir-se de nou al món i gaudir del que la vida t'ha tornat a donar.


Ara, que per fi he assumit els meus fracassos i nous èxits, he vist clara la necessitat de tornar a escriure, de no abandonar mai allò que t'agrada senzillament per formar part d'una gran massa que només s'esforça en allò que li és remunerat. Això és important, però la part més creativa no s'ha de lapidar.

Sempre he sabut que tornaria, no sabia quan, o bé posava excuses amb que no tenia temps ni forces, però això ja no és cert del tot. El més bonic és tornar a tenir en ment nous projectes i recuperar els que han format part de tu durant anys.



Us havia trobat a faltar. I també a l'estiu.

22 ag. 2015

Temps

El temps és relatiu, tot i que sé que fa molt de temps que no passo per aquí. Però per mi ha estat un sospir.

Quan tens el cap tan embotit de pensaments quasi no et queden hores del dia per parar-te a pensar què estàs fent amb la teva vida, si realment l'estàs aprofitant. Les persones marxen constantment, tot continua en moviment; per tant, l'única cosa realment important és què desitges tu.


Fa temps que vaig oblidar la por d'assumir riscos, però també feia temps que havia oblidat el fet d'assumir-los, fins fa unes setmanes. No sé què passarà a partir d'ara però el que sí sabia és que algunes situacions m'acabarien portant a una infelicitat absoluta en uns mesos o en uns anys, tant fa.

Respiro tranquil·la, per fi. No em fan dubtar els comentaris aburgesats del meu entorn que qüestionen les meves decisions. Per primera vegada en molt de temps espero impacient descobrir què em trobaré.

Quan deixem d'intentar arreglar coses que fa molt de temps que havien caigut a bocins hem donat el primer pas. Temps en tinc de sobra, però vida només una. No recordo qui em va dir això però li estic ben agraïda.


La bruixa ha tornat, neuròtics.