Tradueïx

29/07/2014

Errades a l'hora de buscar feina

Fa res que he començat el meu camí en el sector dels Recursos Humans, dins dels àmbits d'acollida i selecció. En aquests mesos he observat errades que semblen lògiques o potser no tant, perquè veig que la majoria les fa. M'he decidit a fer una llista de les errades més típiques per si li pot resultar útil a algú:

1. El CURRÍCULUM ha de contenir (per aquest ordre) els següents continguts: dades personals amb fotografia, experiència professional, formació, idiomes, formació complementària i altres dades d'interès. Si us plau, res de lletres originals i en colorets com el blau cel. Ah, i no ens interessa l'estat civil de ningú, som al S. XXI.

Evidentment no ha de contenir faltes d'ortografia i s'ha de redactar esquemàticament, no en primera persona. Tot ha d'estar indicat amb la data, l'empresa i/o institució i les funcions realitzades. Si l'experiència és variada s'ha de separar per sectors i SEMPRE en ordre cronològic invers. 

No és adequat fer un currículum de 5 pàgines, si l'experiència és extensa s'ha de triar entre allò més recent. Es poden especificar les competències en "ALTRES DADES D'INTERÈS", però MAI s'han de posar descripcions com "Bona presència".

2. En una AUTOCANDIDATURA mai s'ha d'anar acompanyat per amics o antics companys de feina o estudis: potser hi ha competència directa i no queda gens madur. 

S'han d'evitar, costi el que costi, les postures còmodes (com si es prengués una cervesa al bar), la poca vocalització i tant el parlar pels colzes com contestar amb "sí" i "no" exclusivament. S'ha de parar atenció i escoltar activament a l'entrevistador.

La imatge és important, i em refereixo a mantenir una higiene necessària, no a tenir un cos escultural.

3. A l'ENTREVISTA DE FEINA és igual de lleig arribar tard, com arribar quinze minuts abans o fins i tot mitja hora. Amb cinc minuts abans és més que suficientment elegant. Si t'han demanat de portar algun document extra, s'ha de fer, sense posar cap excusa. Tampoc no és gaire útil mentir, la mentida té la cama molt curta i en ocasions és fàcilment observable en el llenguatge corporal.

Sempre s'ha d'adequar el vestuari al lloc de treball al qual s'opta; potser també és perjudicial per elles anar massa maquillades i per ells posar-se una corbata. S'ha de parar atenció a l'entorn on es treballarà i cal informar-se sobre els valors de l'empresa.

També es important enfocar els punts febles de manera positiva, mostrant capacitat d'aprenentatge i flexibilitat. Si mai et pregunten un 'defecte' i una 'virtut' no usis 'la perfecció' en ambdós sentits, no hi ha res més presumptuós.

I sobretot, sempre s'han de donar les gràcies: hi ha gent treballant per atendre't que et dediquen el seu temps.





Ens veiem prompte, neuròtics i neuròtiques.

PD.: En breu la meva primera novel·la veurà la llum.


09/07/2014

Què ocorre a Catalunya realment?

Suposo que els catalans esteu acostumats a que facin tòpics de vosaltres i a la publicitat negativa que us han fet des de fa dècades. Aquest és un tema que m'interessa especialment, perquè sempre ha servit de denominador comú a tota Espanya per sembrar l'odi i la ràbia.

Max Camuñas, graduat en Turisme i apassionat d'internet, m'ha convidat a esciure al seu blog sobre aquest tema i jo no em puc resistir a una col·laboració. 

Imatge treta de www.maxcf.es/incorrectamentepolitico


Com a valenciana que fa tot just un any que viu a Barcelona, encara més amb el dia a dia he pogut veure quines mentides sobre Catalunya i els catalans estan gravades a foc a la pell. Tot això serveix per crear cortines de fum, per quan els polítics volen passar desapercebuts per altres qüestions.

Espero que passeu i que la meva aportació sigui valuosa com a mínim per algú.



Fins la propera neurosi, senyors i senyoretes!