Comparteix

Tradueïx

22 d’ag. 2015

Temps

El temps és relatiu, tot i que sé que fa molt de temps que no passo per aquí. Però per mi ha estat un sospir.

Quan tens el cap tan embotit de pensaments quasi no et queden hores del dia per parar-te a pensar què estàs fent amb la teva vida, si realment l'estàs aprofitant. Les persones marxen constantment, tot continua en moviment; per tant, l'única cosa realment important és què desitges tu.


Fa temps que vaig oblidar la por d'assumir riscos, però també feia temps que havia oblidat el fet d'assumir-los, fins fa unes setmanes. No sé què passarà a partir d'ara però el que sí sabia és que algunes situacions m'acabarien portant a una infelicitat absoluta en uns mesos o en uns anys, tant fa.

Respiro tranquil·la, per fi. No em fan dubtar els comentaris aburgesats del meu entorn que qüestionen les meves decisions. Per primera vegada en molt de temps espero impacient descobrir què em trobaré.

Quan deixem d'intentar arreglar coses que fa molt de temps que havien caigut a bocins hem donat el primer pas. Temps en tinc de sobra, però vida només una. No recordo qui em va dir això però li estic ben agraïda.


La bruixa ha tornat, neuròtics.

16 comentaris:

  1. M'alegra llegir-te, maca. La vida passa mentre natres pensem massa. Si no te n'adones, el o els que t'estan fent cas deixen de fer-ne. Viu-la.

    Ah, i moltes gràcies per ser-hi ahir, que en feia 48... un munt d'abraçades!! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per alegrar-nos el dia amb la teva escriptura i la teva manera de ser, Cantireta.
      No es mereixen les teves gràcies, un no fa 48 anys tots els dies!

      Moltes abraçades, maca!

      Elimina
  2. Es indescriptible la felicitat que et provoca deslliurar-te d'una cosa que creies que no podies però volies fer-ho.

    Com ve dius, només tenim una vida.

    Una altra cosa que sempre m'ha agradat es una frase que diu: "El futur es la mort".

    Per tant, no val perdre gaire temps amb el futur, i menys el llunyà. L'important es ara..i no hi han gaires decisions que matin...encara que la gent "aburguessada" sembla que aixi ho transmeti...

    Felicitats i sort!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per la teva reflexió, Gaby.

      Suposo que és una felicitat amarga, d'haver d'adaptar-se a la novetat amb esperança. El que sí que tinc clar és que un s'ha de penedir del que no fa, no del que fa.

      Gràcies!

      Elimina
  3. Per molt que ens costi, moltes vegades és millor un vestit nou que perdre el temps posant pedaços al que ens sembla que durarà sempre.
    Quan les decisions fan mal, solen ser bones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és la paraula adequada, Joan: "pedaços".
      Al final ja no et queda fil per cosir.

      Una abraçada!

      Elimina
  4. Potser parles de relacions, o potser de feina. En qualsevol cas, fer el que dicta el cor és sempre important. Les situacions, del tipus que siguin, no es poden perllongar pel sol fet que ens fan estar en zona de confort. El risc ha de ser una mica controlat també, però de vegades més val el risc que l'apatia que comporta no mure ni un dit. La por a la incertesa és el que ens sol retenir, però no podem fer res al 100%, o a un percentatge acceptable si no n'estem convençuts. Així que deixa't estar d'opinions aburgesades, potser no sempre ho seràs, però ser valenta per un cop potser et pot fer passar una mala temporada, però els beneficis que et pot portar són infinits i de moment desconeguts, i per això molt amplis. A veure què trobes, ja ens explicaràs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que en un temps descobriré les respostes a les meves preguntes, segur que acabaré fent algun aclariment per aquí. La por no serveix de res, al cap i a la fi, és pitjor tenir por cada dia de la nostra vida.

      Com sempre, fas unes bones reflexions sobre el que llegeixes.

      Moltes gràcies per llegir i escriure, XeXu.
      Una abraçada!

      Elimina
  5. eh? Sóc l'únic que creu que parles molt però no se sap de què coi estàs parlant? veig que concretar no es el teu fort

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre és millor deixar un sentit ambigu perquè qui es senti de manera similar, ho pugui extrapolar a altres aspectes relacionats, no? :)

      Elimina
  6. Ara tinc molta curiositat. Entenc que has decidit fer quelcom arriscat i apassionant.
    Ens en pots fer cinc cèntims?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot es veurà, Josep :)
      Poc a poc i amb bona lletra!

      Elimina
  7. No sé ben bé a què et refereixes, però arriscar-se és viure en majuscules, és intentar que les coses què volem passin..Êxits! i ja ens explicaràs, oi?.

    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, bonica :)
      Al final el text es pot aplicar a moltes situacions de la nostra vida, només cal donar-li la perspectiva adequada.

      Elimina
  8. hello neuròtica irresisitible

    les coses i la gent i els animalons i els diners van i venen, passen de llarg, tornen i s'aturen per contemplar els afectes del temps en els nostres rostres envellits ( en el teu cas embellit, of course)

    veig que has publicat un llibre. Miraré de llegir-lo, de ben segur és una història tendre plena d'ira amb final feliç i incert.

    a reveure, poncella

    ResponElimina
    Respostes
    1. Senyor Gregori,
      quant de temps!

      Per la meva i per la teva part, evidentment... A veure si et torno a veure pel Bloc de l'Outsider aviat.

      Salutacions des del paratge de la calor :)

      Elimina