Comparteix

Tradueïx

8 de gen. 2014

Tipus de dona al poble

Primera entrada del 2014.

Això vol dir que bon any a tots, espero que aquest any sigui molt millor que l'anterior a tots els nivells humans, però sobretot en quant a economia i treball que és el que necessita la majoria. Dit això, començo amb la primera neurosi de l'any.

Resulta que és l'últim dia que passo al poble (aquest cop he vingut en avió) i l'única cosa que canvia és la taxa de natalitat, ja que sempre que vinc deu dones de la meva edat han sigut mares per primer cop. La resta de característiques de poble segueixen igual, sobretot les seves dones:



L'omnipresent: aquest tipus de dona sempre està al lloc i el moment indicats per saber amb qui està Pepi, si Pepe ha deixat a Pepi o si Pepi s'ha quedat embarassada. Normalment te la trobes en els moments en que, tot i no fer res malament, vols passar desapercebut/da.

La inventora: aquesta raça és una xacra, molt pitjor que la primera. Aquesta no es conforma amb veure coses i xerrar-les a tothom, sinó que aporta el seu toc imaginari. Una ximple caiguda de bicicleta es transformaria en un accident de trànsit amb quatre víctimes mortals.

L'ull que tot ho veu: als pobles valencians sol passar que moltes casetes encara tenen les persianes clàssiques a les portes, molt pràctiques per observar rere d'elles sense que et vegi ningú i és que elles ja saben que el llum no ha d'estar encès perquè així sigui. 

La llengua assassina: aquesta espècie quasi sempre es caracteritza per portar el cabell cardat a l'estil de Son Goku quan entra en fase. Si veus alguna dona amb aquesta descripció és millor fugir perquè la seva llengua viperina genera suficient verí per matar tota una petita població. També es reconeixen per les mirades que llencen a les joves de dalt a baix com si fossin el dimoni en persona.

La 'bon dia': són dones que tot i no conèixer-te et desitgen un bon dia pel carrer i consideren que ets un/a maleducat/da si no tens iniciativa per fer-ho quan les veus. Si tenen ganes de xerrar et preguntaran el clàssic "i tu de qui ets?" per ubicar-te en el teu arbre genealògic. 



Segur que hi ha molts més tipus de dona de poble però per avui ja és suficient. Ens veiem en la propera neurosi!

7 comentaris:

  1. Dono gràcies al cel per ser de ciutat, però si et llegeix algú de poble em sembla que faràs saltar més d'una llàgrima de pura comprensió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades entenc la tranquil·litat que es pot sentir en una ciutat respecte aquests temes...

      Bon any, XeXu!

      Elimina
  2. Sort que encara en queden de bones....molt bones. Bon any

    ResponElimina
  3. Jo també les conec aquestes espècies! I mira que en teoria sóc de Vic, que és ciutat. Però encara conserva trets de poble i de la Ciutat dels Sants. M'ha fet molta gràcia, t'imagines una dona amb totes aquestes característiques juntes? Segur que en trobaríem algun exemple.

    Molt bon any, guapa! Segur que serà millor :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teòricament el meu poble també és una ciutat, tot i que petita. Però com que la població sempre és la mateixa tothom es coneix i pot arribar a ser un autèntic infern!

      Una abraçada, Sílvia!

      Elimina
  4. Algunes d'aquestes estan a tot arreu per això... jajaja

    ResponElimina