Primer de tot, disculpeu per la meva absència. Em vaig caure de la xarxa el dia que vaig començar a treballar (per fi). Tinc dues idees per les pròximes entrades però havia de compartir primer amb vosaltres el que tots coneixem ben bé: "La Llei de Murphy".
He estat vuit mesos buscant feina a Barcelona. Vaig perdre el compte de quantes inscripcions per internet vaig fer a partir del tercer mes. De tant en tant, em feien alguna entrevista telefònica per treballs precaris que ni tan sols estaven relacionats amb els meus estudis ni les meves inquietuds.
.JPG)
A finals de març em van seleccionar per treballar dins dels Recursos Humans, un àmbit que perseguia com objectiu personal. L'entrevista telefònica va anar molt bé, massa i tot, i finalment als dos dies em van dir que anés a l'entrevista personal. Honestament vaig tenir la sensació que havia anat bastant bé, per què enganyar-nos! I sí, en dos dies més em van trucar per dir-me que havia estat escollida.
Porto un mes treballant! No només això, sinó que m'encanta el que estic fent, tot el que aprenc i les meves companyes de feina amb qui la relació va més encaminada a una amistat. Em sento còmoda.
Quina és la Llei de Murphy aquí? Doncs que ahir em van trucar per telèfon i em va ser impossible contestar. Després vaig veure que tenia un correu d'una coneguda marca que em demanava que anés perquè els encantaria conèixer-me i explicar-me el lloc de treball disponible, també dins dels Recursos Humans.
He estat vuit mesos desesperada i un cop estàs dins et plouen les ofertes! M'hauria de sentir afalagada però ho trobo una injustícia. Això sí, si hagués d'escollir inicialment entre les dues no tindria cap dubte d'escollir el lloc on sóc ara.
Ens veiem en la pròxima neurosi (serà més aviat)!
Ostres, me n'alegro molt per a tu!! Jo també he estat uns vuit mesos sense feina i fa poquet que m'ha sortit una cosa amb cara i ulls, espero que la teva llei de Murphy m'acompanyi, és injust però després de tant de temps esperant i enviant currículums també s'agraeix que surtin coses i tot comenci a fer un tomb ;)
ResponEliminaEnhorabona a tu també, Sílvia! :)
EliminaLa veritat és que tots dues podem entendre el que ens ha costat de parir... Ara arribo a comprendre que la sort no ha tingut res a veure. Siguis positiva, espero que et ploguin les oportunitats perquè sense cap dubte t'ho mereixes.
Un petó!
Això sembla el club dels aturats! Bé, vosaltres dues ja no ho sou (enhorabona a les dues!!), i jo hi ha possibilitats que ho deixi de ser en breu, però no hi ha res segur. Pel que fa al que expliques, s'assembla allò d'emparellar-se. Quan estàs sol sembla que ningú et fa cas, però quan trobes algú llavors se't miren amb altres ulls, no? NO et queixis d'aquesta llei de murphy, ara ja poden ploure les ofertes que vulguin, més val tard que mai. I si apareix alguna de millor (on millor vol dir que sigui més del teu interès), no t'ho pensis, que ningú regala res. Però bé, sembla que dónes importància a les coses que jo també donaria, estar a gust, la bona sintonia amb els companys i fer coses que t'interessen, així que em sembla que no et mouràs en una bona temporada, molt bona hauria de ser l'oferta!
ResponEliminaPer mi els diners no ho són tot (és evident que són importants, no podem ser hipòcrites), però quan la diferència econòmica és mínima i valores tant l'harmonia amb el grup de treball i la motivació que t'aporten, l'elecció està ben clara.
EliminaMoltes gràcies, XeXu!
Sempre he dit que poder fer el que t'agrada ajuda molt a passar les hores de feina. Enhorabona endavant i guarda tots els contactes que puguis doncs mai saps on hauràs d'anar a trucar.
ResponEliminaUn gran consell, Joan.
EliminaSí, sempre s'han de tenir en compte totes les persones que t'han ofert una oportunitat en algun moment.
Com era el refrany aquell? Ah si! Sempre plou quan no hi ha escola.
ResponEliminaPD: No falla, quan passes a saludar pel meu bloc es que hi ha neurosis nova. Ben bé que no caldria que tingués el teu bloc en el feedly...
PD2: Enhorabona per la feina!
Ets un gran observador, Pons!
EliminaL'has ben encertat, passo a comentar quan actualitzo perquè malauradament no tinc massa temps per gaudir dels beneficis d'internet. M'agradaria llegir-vos molt més a tots però és pràcticament impossible. Per tant a això sí que sóc fidel, si vinc a actualitzar he de passar a llegir-vos i comentar!
Moltes gràcies!
Moltes felicitats per la feina!, és un luxe poder treballar en el que t'agrada. I mai se sap...ara potser no t'interessa l'oferta darrera, però qui sap si més endavant.
ResponEliminaMoltes gràcies, Audrey!
EliminaPerfecte, una aturada menys. És convenient que hi hagi gent que treballi i cotitzi, en cas contrari no hi haurà calers per pagar-me el meu subsidi per vell, cosa que espero començar a cobrar quan se m'acabi la prestació d'atur, d'aquí uns deu anys.
ResponEliminaPer altra banda, aprofito per felicitar-te per aconseguir aquesta feina que tan t'ha costat aconseguir i, que de ben segur, t'haurà de durar molts anys. L'únic que lamento és que hagis estat tan temps sense apareixer per l'Upper Bloc Side, si no et veig per aquí m'aborreixo, xatina.
Jo he assumit que a mi ja no m'arribarà el sistema de pensió públic! Això és una veritat que els joves haurem d'assumir, perquè aquest sistema se l'estan carregant a la base de bé.
EliminaA veure si em puc passar més sovint ara, que sembla que està tot més o menys enllestit tot i que algun projecte requereix de la meva atenció. Sempre és un plaer llegir-te, Gregori! :)
:-) Tot bé, nena... celebro que siguis tan feliç.
ResponEliminaMoltes gràcies, bonica!
Elimina