Desconec si alguna vegada m'han sigut infidel, perquè la finalitat és que no et descobreixin, oi? Però he viscut, mitjançant altres dones aquest fenomen. Si fos jo, em callaria perquè la meva vida privada és meva, però hi ha persones de tots els colors i això suposa trobar-se gent que li conta qualsevol cosa a qualsevol. Una gran errada en els pobles i les ciutats petites.
Mantindré l'anonimat d'aquesta dona, és evident. El cas és que aquesta dona quan va enxampar el seu marit amb altra, us podeu imaginar el que va passar: va culpar la dona. Es una desviació típica en la nostra societat, ja que la tercera dona no és la culpable sinó la persona qui ha trencat la lleialtat. I tant fa si a qui han enganyat és una dona o un home. El culpable és qui enganya, independentment del seu sexe.
No va importar que jo li digués un cop i altre, que era el seu marit qui havia de donar explicacions; de l'altra dona podríem dir que no té ètica si no li importa posar-se al mig d'un matrimoni, però això és un altre tema diferent. Dic que no va importar que jo assenyalés el culpable perquè ella va llençar una campanya de difamació per tota la ciutat en contra de la tercera dona.
Quan ocorren aquestes coses només em ve al cap que no hi ha res més perillós que una dona masclista, perquè existeixen. Algunes dones estan disposades a posar-se una bena als ulls per no acceptar que han estat traïdes. És més fàcil pensar que una dona ha encantat un pobre home que es devia a la seva dona i la seva família. Això és una visió molt simplista dels homes, i en cap cas és certa.
Encara que tenim exemples a cabassades sobre el que arriben a dir algunes dones:
Ens veiem a la propera neurosi. Seríeu tan amables de donar-me temàtiques sobre les quals parlar?