Comparteix

Tradueïx

20 de set. 2013

Els mosquits no, LES mosquits

Escric aquest post asseguda sobre un sofà, amb les cames creuades i amb un gel subjectat per una tela que està aplicant la seva fredor sobre una picadura de mosquit a la planta del peu: des de que tinc consciència en sóc al·lèrgica. A aquestes hores, la inflamació ha arribat a equiparar-se a l'estat de Texas.

Aquí al pis no teníem amoníac (molt efectiu per les picadures) i se m'han acabat els antihistamínics perquè també sóc al·lèrgica al pol·len de moltes plantes i arbres. Al venir a viure a Barcelona no m'havia parat a pensar amb el problema de les mosquits tigre que fan més mal perquè a Europa no estem acostumats. A sobre, jo sóc al·lèrgica. I a sobre, a la planta del peu, ben dura i que ja ni tan sols pica sinó que fa mal.

He arribat a la conclusió que estem discriminant negativament els mosquits perquè els mascles només van a la fruita. Són les mosquits, les femelles, les que ens ataquen per aconseguir la nostra sang. 

Mentre se m'adorm el peu, gràcies a Déu, he pensat que en la majoria d'espècies animals les femelles són més agressives: les lleones són les que cacen, la repica-campanes li talla el cap al mascle perquè ejaculi i les humanes som capaces de qualsevol cosa per despit.


Sempre he admirat la capacitat dels homes per resoldre els conflictes entre ells, es foten dues hòsties si cal i al dia següent fan les paus anant a prendre una cervesa. Les dones inventem mil i una maneres de matar psicològicament i pausadament, el nostre cervell no coneix els límits de la crueltat, tu...

Donaré gràcies si estic una hora sense que la planta del peu em cremi. I ja de pas, totes les femelles del planeta ens podríem relaxar una mica.



Tingueu una bona transició a la tardor, neuròtics i neuròtiques.

10 comentaris:

  1. Ep! Alto les seques
    així que ens fotem hòsties si cal, ens apunyalem, ens disparem, envaïm països, tirem bombes i després, si queda algú, ens anem a fotre unes birres.
    Deu ser per això que la famella humana no exerceix violència contra el mascle( ni contra altres famelles de l'espècie) els mascles humans ja ens en ocupem
    Quan trepitgis un mosquit mira que sigui ben mort, xata

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, crec que les dones no l'han liat tan grossa en la nostra història perquè no han tingut oportunitat :) Tampoc no veig clar que un ampli grup de dones dominant X acabés molt bé actualment tal qual hem estat criades, i això ho dic perquè no podem fer culpables als homes de totes les barbàries que han ocorregut.

      Com diu Joan Gasull avall, estem fets per complementar-nos i com que no ho fem tenim una sèrie de problemes notables.

      Una abraçada!

      Elimina
  2. Hi han coses que ens venen donades per adn.......però no et facis mala sang, les famelles aneu coixes d'un peu i els mascles de l'altre, potser per això estem destinats a ajuntar-nos per fer pinya. I saps, no em sap cap greu, doncs esteu totes estupendes amb picada de mosquit i tot. Tu ho pots explicar, el mosquit no. Has guanyat.
    Bon cap de setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt d'acord amb tu, Joan.
      Aquesta és la clau: estem creats per complementar-nos i no per distanciar-nos.

      Bon inici de setmana per tu!

      Elimina
  3. "Te pique el insecto que te pique, ten a la mano after bite".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Curiosament aquests productes tenen amoníac com a principal element :)

      Precisament el que buscava, i no trobava, però de manera molt més casolana!

      Elimina
  4. M'agrada perquè la teua visió del sexe masculí no és gens tòpica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sé detectar la ironia perquè d'ella en sóc mestra des de que vaig néixer, pràcticament.

      En aquest blog s'usa l'humor com a motor, i això ha de quedar clar per no ofendre ningú, ni fer generalitzacions. Tot i que la competitivitat entre les dones és molt més forta que en els homes perquè ja no és a nivell professional únicament, el que genera molt més conflictes entre nosaltres.

      Elimina
  5. Doncs jo raríssimes vegades m'he barallat, i gairebé sempre amb batusses infantils amb mon germà. Potser sí que no tenim tantes rancúnies, però potser patim de no exterioritzar certs pensaments que, potser al final, s'acaben enquistant en el nostre interior.

    En tot cas, compte amb els/les mosquitots!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Porquet, continuen picant-me els mosquits. Ara mateix comptabilitzo 9 picades en el meu cos. És horrible i tinc unes ganes impressionants que s'acabi la seva època d'esplendor.

      Una forta abraçada!

      Elimina