Desconec si alguna vegada m'han sigut infidel, perquè la finalitat és que no et descobreixin, oi? Però he viscut, mitjançant altres dones aquest fenomen. Si fos jo, em callaria perquè la meva vida privada és meva, però hi ha persones de tots els colors i això suposa trobar-se gent que li conta qualsevol cosa a qualsevol. Una gran errada en els pobles i les ciutats petites.
Mantindré l'anonimat d'aquesta dona, és evident. El cas és que aquesta dona quan va enxampar el seu marit amb altra, us podeu imaginar el que va passar: va culpar la dona. Es una desviació típica en la nostra societat, ja que la tercera dona no és la culpable sinó la persona qui ha trencat la lleialtat. I tant fa si a qui han enganyat és una dona o un home. El culpable és qui enganya, independentment del seu sexe.
No va importar que jo li digués un cop i altre, que era el seu marit qui havia de donar explicacions; de l'altra dona podríem dir que no té ètica si no li importa posar-se al mig d'un matrimoni, però això és un altre tema diferent. Dic que no va importar que jo assenyalés el culpable perquè ella va llençar una campanya de difamació per tota la ciutat en contra de la tercera dona.
Quan ocorren aquestes coses només em ve al cap que no hi ha res més perillós que una dona masclista, perquè existeixen. Algunes dones estan disposades a posar-se una bena als ulls per no acceptar que han estat traïdes. És més fàcil pensar que una dona ha encantat un pobre home que es devia a la seva dona i la seva família. Això és una visió molt simplista dels homes, i en cap cas és certa.
Encara que tenim exemples a cabassades sobre el que arriben a dir algunes dones:
Ens veiem a la propera neurosi. Seríeu tan amables de donar-me temàtiques sobre les quals parlar?
Pobres homes, si en els fons som tots uns cavallers, arriba una dama que ens necessita i no sabem dir-li que no xD
ResponEliminaAixò mateix estava pensant jo!
EliminaHahahahahaha
:)
Culpa a l'altra perquè si culpara al marit, d'alguna manera s'estaria culpant a si mateixa, ja que si aquest ha buscat una altra cosa és perquè a casa no tenia el necessitava.
ResponEliminaBona reflexió, Jpmerch.
EliminaEm sembla que les coses van per aquí, per una persona no és fàcil acceptar que també ha contribuït a que li siguin infidel (no sempre i no ho justifica tampoc), però així és.
Només una pregunta: escriuries exactament el mateix si la situació hagués estat a la inversa?
ResponEliminaLes dones són els pitjors masclistes, està molt clar. No el col·lectiu de dones en general, vull dir que quan una dona és masclista, canta molt més que un home que ho sigui, i és tota una contradicció, però massa comú. Massa que ens han acostumat des de sempre a pensar d'una determinada manera, com fa la noia del vídeo.
ResponEliminaUna cosa que diré és que és molt fàcil donar la raó a les persones que escriuen un post. Dónes una informació mínima però obvies moltes coses, i no em passen per alt. Em seria fàcil contestar que sí, que el culpable és l'home, i que mentre l'altra dona, la que tu dius que és la tercera no estigui traint a ningú, no se li poden demanar responsabilitats. Però primer de tot, no sabem si està traint a algú altre. En tot cas, això no és cosa de l'esposa, hauria de rendir comptes amb la seva parella. Tampoc és motiu perquè l'esposa ventili les seves intimitats a tort i a dret. Però la qüestió a la que volia arribar és: la tercera dona és una completa desconeguda? Si ho és, focalitzar la culpa en ella és una absurditat, com diuen per aquí abans culpa't a tu mateixa, i sobretot culpa el marit, és clar. Però i si es tracta d'una amiga d'ella? Home, això canvia les coses no? No només s'està beneficiant el seu marit, sinó que ho fa amb premeditació, i important-li un ou els sentiments de la seva pròpia amiga. Pot ser una subtilesa, però tenint en compte que considero la infidelitat com una traïció greu, això encara ho agreuja més. Potser perquè tinc en molt alta estima l'amistat, i penso que entre amics aquestes coses no es fan. Potser poden sorgir certes tensions, però precisament per l'amistat que tens no has de donar-los via lliure.
Bé, tot i en el cas que dic, no sé si això legitima a l'esposa a anar ventilant el fet per tot el poble, però entendria el seu enuig amb la tercera dona, una traïció tan o més forta que la del marit, però en cap cas s'ha d'obviar la responsabilitat d'aquest en els fets, no? Són tan culpables l'un com l'altre. Dos no follen si un no vol.
NOTA: aquesta darrera afirmació, malauradament, no sempre és certa. Potser et pot interessar parlar d'aquests temes, ja que demanes la nostra col·laboració. Però és un tema espinós, la veritat.
Gràcies per la teva aportació, XeXu. M'alegro que hi hagi usuaris que facin opinions tan ben argumentades i explicades.
EliminaEvidentment, en cap cas una persona té dret a ventilar els draps bruts, sobretot perquè no li afecta exclusivament a ella sinó que també hi ha dues persones més que potser volen ser més discretes. Tot plegat, quina mania té aquesta societat de fer de tot allò privat un espectacle.
Respecte al tema de la tercera en discòrdia... Entenc el que dius sobre que sigui una amistat. En aquest cas era una persona coneguda, d'aquestes que 'coneixes de vista' però que la relació no va més enllà.
RESPECTE A LA NOTA: Crec que parlant dels temes espinosos, fem que la situació es normalitzi una mica més. Gràcies de nou!
Uf, és un tema molt complex aquest de les infidelitats, perquè qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra. Les persones som complicades i les nostres accions no sempre semblen "ètiques" ni "morals" als ulls dels altres. Sigui com sigui, qualsevol infidelitat afecta a totes les persones que hi estan involucrades. En aquest cas a la dona que l'ha patit, al marit i a l'amant (que no sabem si també té algun compromís amb algú altre). No crec que hi hagi "culpables", en tot conflicte hi ha uns motius o causes que el provoquen i costa molt opinar quan no s'hi està ficat. Vaja, que jo no m'hi atreviria pas! I també penso que hi ha un altre concepte que per a mi és molt més important, que és la "lleieltat", el més valuós de tots i que molt sovint es confón amb la fidelitat. Els temes que tractes són tots d'actualitat i ben pensats. Una proposta? Doncs, a partir del tema d'avui em ve al cap les famoses "parelles obertes", de quina manera funcionen? Vaig sentir ahir que ara està molt de moda que un matrimoni feliçment casat tingui amants pels dos cantons i que aquests amants són coneguts i acceptats i que no passa res. És possible això?
ResponEliminaMoltes gràcies per donar la teva opinió, Sílvia!
EliminaTens molta raó en que les situacions són molt complexes i per això m'agrada citar casos en particular. En aquest cas es tracta d'una parella a l'antiga, per tant la lleialtat va molt lligada a la fidelitat i aquesta, malauradament, s'ha trencat.
M'apunto el tema que m'has recomanat ja que he conegut un parell de parelles tal i com has descrit i seria interessant perquè generaria debat.
Una abraçada forta! :)
Moltes vegades la culpa sol ser dels tres, perquè quan una cosa va bé ningú pensa en res més i quan va malament tothom aprofita el que pot...
ResponEliminaBon punt de vista també!
EliminaLa teva amiga té una visió dels fets poc encertada.
ResponEliminaSalutacions Lydia.
Realment no és amistat meva, però sí, ha estat irracional des del meu punt de vista.
ResponEliminaGràcies pel comentari, Gemma!