Comparteix

Tradueïx

30 de jul. 2016

Tornada

Sóc un gran desastre, no ho negaré pas. Sempre m'ha agradat pensar, sentir, escriure; el fet de plasmar en paraules el que em passa per la ment m'allibera. Però suposo que tots heu tingut en algun moment de la vostra vida la sensació que us heu deixat perdre, que tant fa el que passi, i tot allò que us agrada queda oblidat en un racó sense que se us remogui res per dins.

I així he estat, durant molt més temps del que m'hauria agradat fins que vaig reprendre de nou el camí que em feia feliç. Ha passat un any des del meu últim post i tot aquest temps es resumeix en: fer front situacions límit, plantar cara per fi, aprendre a valdre's per una mateixa, tornar a confiar en la resta, obrir-se de nou al món i gaudir del que la vida t'ha tornat a donar.


Ara, que per fi he assumit els meus fracassos i nous èxits, he vist clara la necessitat de tornar a escriure, de no abandonar mai allò que t'agrada senzillament per formar part d'una gran massa que només s'esforça en allò que li és remunerat. Això és important, però la part més creativa no s'ha de lapidar.

Sempre he sabut que tornaria, no sabia quan, o bé posava excuses amb que no tenia temps ni forces, però això ja no és cert del tot. El més bonic és tornar a tenir en ment nous projectes i recuperar els que han format part de tu durant anys.



Us havia trobat a faltar. I també a l'estiu.

4 comentaris:

  1. Poder i saber fer el que més ens agrada, en el moment que volem, és un dels plaers més grans de la vida. Són d'aquelles coses que apuntem a la nostre llibreta de coses que importen. Fer-ho possible només depen de nosaltres mateixos, el gran repte és aconseguir-ho.
    Ben tornada a l'art d'ajuntar lletres per formar tot allò que volem dir.

    ResponSuprimeix
  2. Encara pitjor és dedicar la major part del temps a allò que no t'és remunerat, i amb prou feines agraït, i que a més t'impedeix donar sortida a la teva creativitat. Però bé, és una altra història. A veure si és veritat que t'anem veient més per aquí, i ja ens explicaràs.

    ResponSuprimeix
  3. Sempre tan poc específica... Quines situacions límit? Plantar cara a qui? Confiar en quin sentit? Què vol dir obrir-se al món? Sortir a passejar? Gaudir del que la vida t’ha donat? Què t’ha donat la vida? En fi, mentre no et moris de gana està molt bé això de poder-se dedicar a coses creatives.

    ResponSuprimeix
  4. Bé, sí.....jo també els hi dic que tornaré aviat, pobretes. L'important és prometre allò que saps del cert que no acompliràs.

    que deu et beneeixin, floreta

    ResponSuprimeix