Fa res que he començat el meu camí en el sector dels Recursos Humans, dins dels àmbits d'acollida i selecció. En aquests mesos he observat errades que semblen lògiques o potser no tant, perquè veig que la majoria les fa. M'he decidit a fer una llista de les errades més típiques per si li pot resultar útil a algú:
1. El CURRÍCULUM ha de contenir (per aquest ordre) els següents continguts: dades personals amb fotografia, experiència professional, formació, idiomes, formació complementària i altres dades d'interès. Si us plau, res de lletres originals i en colorets com el blau cel. Ah, i no ens interessa l'estat civil de ningú, som al S. XXI.
Evidentment no ha de contenir faltes d'ortografia i s'ha de redactar esquemàticament, no en primera persona. Tot ha d'estar indicat amb la data, l'empresa i/o institució i les funcions realitzades. Si l'experiència és variada s'ha de separar per sectors i SEMPRE en ordre cronològic invers.
No és adequat fer un currículum de 5 pàgines, si l'experiència és extensa s'ha de triar entre allò més recent. Es poden especificar les competències en "ALTRES DADES D'INTERÈS", però MAI s'han de posar descripcions com "Bona presència".
2. En una AUTOCANDIDATURA mai s'ha d'anar acompanyat per amics o antics companys de feina o estudis: potser hi ha competència directa i no queda gens madur.
S'han d'evitar, costi el que costi, les postures còmodes (com si es prengués una cervesa al bar), la poca vocalització i tant el parlar pels colzes com contestar amb "sí" i "no" exclusivament. S'ha de parar atenció i escoltar activament a l'entrevistador.
La imatge és important, i em refereixo a mantenir una higiene necessària, no a tenir un cos escultural.
3. A l'ENTREVISTA DE FEINA és igual de lleig arribar tard, com arribar quinze minuts abans o fins i tot mitja hora. Amb cinc minuts abans és més que suficientment elegant. Si t'han demanat de portar algun document extra, s'ha de fer, sense posar cap excusa. Tampoc no és gaire útil mentir, la mentida té la cama molt curta i en ocasions és fàcilment observable en el llenguatge corporal.
Sempre s'ha d'adequar el vestuari al lloc de treball al qual s'opta; potser també és perjudicial per elles anar massa maquillades i per ells posar-se una corbata. S'ha de parar atenció a l'entorn on es treballarà i cal informar-se sobre els valors de l'empresa.
També es important enfocar els punts febles de manera positiva, mostrant capacitat d'aprenentatge i flexibilitat. Si mai et pregunten un 'defecte' i una 'virtut' no usis 'la perfecció' en ambdós sentits, no hi ha res més presumptuós.
I sobretot, sempre s'han de donar les gràcies: hi ha gent treballant per atendre't que et dediquen el seu temps.
Ens veiem prompte, neuròtics i neuròtiques.
PD.: En breu la meva primera novel·la veurà la llum.
Jo he fet moltes entrevistes de feina i estic molt d'acord amb tu, encara que espero no haver de fer servir els teus consells....de moment tinc feina.
ResponEliminaSort amb la novel·la, ja explicaràs
De segur que no necessitaràs pas els meus consells! Estic segura que fas més que bé la teva feina, Joan. Més aviat, hi ha gent molt perduda a tot arreu en aquests temes.
EliminaJa us faré una síntesi de la novel·la quan surti a la llum, ja que encara està en la fase d'edició!
Una abraçada!
Gràcies pels consells, són aquestes coses que et penses que saps però que s'obliden sovint amb els nervis. He vist que en el meu currículum tinc un ordre alterat (primer poso la formació i després l'experiència laboral), ho canviaré per si de cas.
ResponEliminaI enhorabona per la novel·la! Ja ens en donaràs més detalls, tinc ganes de llegir-la :)
Una abraçada, escriptora!
Tu sí que ets una SENYORA ESCRIPTORA!
EliminaNo em canso de llegir-te, Sílvia.
La formació és rellevant però realment el que més ven a algú és allò que ha fet; al cap i a la fi, poc importa tenir molts títols si no ens hem provat a nosaltres mateixos. Aquesta situació és molt trista, sobretot pels que s'acaben de graduar, però ni que siguin unes pràctiques, són importants.
A tu jo sí que et contractaria, bonica!
Una abraçada i que passis un gran estiu!
Llegint-te veig que no faig les coses tan malament, tret d'això de la postura còmoda. Tampoc és que em posi com si estigués fent una cervesa amb l'entrevistador, però miro de mostrar-me relaxat i còmode, que vol dir no estar tens ni recte com un pal. En realitat, és així com em sento, perquè no sé mentir. Si em poso tens estic incòmode i probablement em posaré més a la defensiva, tampoc no m'interessa que em facin sentir així. Una entrevista no fa por, demanes una feina i t'han de qüestionar per saber si la mereixes. Si tu creus que la mereixes, no hi ha res a témer.
ResponEliminaPer altra banda, dir que aquestes són les teves impressions, i que em sembla que cada responsable de recursos humans ha de tenir el seu propi manual. He sentit dir que alguns prefereixen que no hi hagi foto al curri per no prejutjar. Suposo que això és tan subjectiu com posar l'estat civil, segur que a molts altres entrevistadors no els molestarà. Bé, és la meva impressió.
Ja ens informaràs sobre la novel·la, sembla que te n'has sortit!
Bones, XeXu!
EliminaEvidentment, en una entrevista t'has de sentir còmode, adoptar postures naturals. Més aviat em referia (per casos que m'he trobat) a gent que recolza el cap amb la mà i coses semblants. Ha d'haver una distància i una comoditat prudencial.
En quant a la fotografia, trobo que és correcte per identificar la persona per quan arribi, i poder anomenar-la pel seu nom, per exemple. A mi personalment, l'aspecte físic no em fa ser subjectiva; la higiene personal sí!
Gràcies per la teva aportació, com sempre.
D'això es tracta, de crear intercanvi d'impressions!
Us mantindré informats :)
"Bona presència", no? llavors "Estic com un tren", tampoc? xD
ResponEliminaAixò em recorda un entrada d'un bloc on diuen les típics entrevites laborals amb les 3 possibles respostes.
a) La que vol sentir l’entrevistador
b) La que s’els hi hauria de dir
c) La que es mereixen que s’els hi digui.
Vaig resumir-lo en el cas típic 472 on també apareix l'enllaç al post original, no té desperdici :P
Molt bo el post que vas escriure, Pons!
EliminaLa veritat és que tot es veu molt bé des de l'altre costat, però jo també he viscut la part de ser l'entrevistada i sentir-me perduda. Per aquest motiu intento no ser diabòlica i mostrar-me propera dins del possible i sense preguntes excessivament enrevessades.
Salut!
Molt bé, miss Yuste, això sí que és vocació de servei públic. Molt bona exposició i, si ens hi fixem, en la majoria de supòsits només cal aplicar el sentit comú.
ResponEliminaA veure, creadora de Best-sellers si ens fas cinc cèntims de que va la teva novel·la (potser ja ho has fet, però jo no em vaig enterar) Suposo que quan dius que surtirà a la llum vols dir que te la publiquen, la qual cosa és magnífica. Jo també estic escribint una cosa que es podria definir com a novel·la, però en el meu cas em temo que quedarà amagada en algun racó del disc dur del meu ordinador pudent.
A reveure, Virginia Woolf
Moltes gràcies per les teves paraules, Gregori. Com sempre és un plaer tenir-te per aquests indrets! M'agrada treballar amb gent i conèixer-la, i sobretot, impulsar qui es mereix una oportunitat, això no té preu i més encara tenint en compte el que estem vivint actualment.
EliminaNo he comentat el tema de la novel·la perquè tot just s'està editant. És una novel·la de ciència ficció i encara em queda per pensar si tindrà 2 parts o 3. Està ambientada a Barcelona. La publicaré mitjançant una editorial oberta (jo faig la revisió i l'edició) perquè m'he cansat d'esperar resposta de les editorials sagnants de tota la vida; al cap i a la fi, el que m'importa és que se'm pugui llegir :)
Em conformaré amb que algú em doni una oportunitat per llegir-me i espero, que t'animis a traure a la llum el que sigui que estiguis escrivint perquè a mi m'encantaria llegir-ho.
Una abraçada forta, Samsa!
Gràcies pels consells!, de bona mà...
ResponEliminaA tu per llegir-me i escriure'm, Audrey :)
Elimina