El sector melanoma

Com és estiu, no veig millor època per parlar d'aquest tema. Un melanoma és un tumor pigmentat, en altres paraules, càncer de pell. És un càncer perillós per la facilitat que té per estendre's en l'organisme (metàstasi) i els metges estan farts de dir que la població s'ha de protegir davant el sol. Fins i tot fa uns anys que hi ha tempestes solars importants però continuem veient anglesos vermells com tomaques.

Els amics del poble i jo, ja fa anys que vam descobrir una nova espècie femenina al poliesportiu de la ciutat, la qual vam batejar amb el nom de "Sector melanoma". Aquesta espècie es caracteritza per estar entre els 40 i els 50, per ocupar els llocs on no pot haver-hi cap ombra i per viure del seu marit (per tant tenen molt de temps per prendre el sol salvatgement).

Com unes boges s'unten la tradicional crema Nivea per tot el cos en les hores més intenses del sol. El resultat en una setmana és un color bronze-carlota com si els meus subratlladors taronja hagueren escapat de l'estoig. El que més impacta és la pell despenjada del pit, quasi negra, que contrasta amb el ros decolorat del cabell. Segur que us heu trobat algun cop amb aquesta espècie femenina.

Divendres passat vaig haver d'assistir a un sopar d'empresa amb els meus pares i em vaig trobar amb algunes d'aquestes. Lluïen el seu color ataronjat amb orgull mentre miraven el meu tímid bronzejat d'haver pres el sol dos cops i amb crema factor 30. Què li anem a fer? Jo he assumit la claror de la meva pell, plena de pigues i amb un cabell rogenc. A més he estat acabant la carrera i he estat buscant treball. Amb les seves mirades inquisidores em van fer ganes de preguntar: "Mireu ma mare, sembla nòrdica i tot va en els gens! A més, he estat ocupada intentant trobar feina. Quina excusa teniu vosaltres per semblar fardatxos que fumen?".

Evidentment prefereixo callar i somriure. Més encara vaig riure quan una d'elles en la mitjania dels 50, se'n va passar amb les cridades d'atenció i va ensenyar totes les calces quan se li va aixecar el vestit. Mentre, ma mare, amb la seva pell clara i la seva mirada felina, amagava un somriure i em picava l'ullet amb complicitat.

Fins la pròxima, neuròtics i neuròtiques. Recordeu protegir-vos del sol perquè no només afecta la pell sinó també el cervell.